dijous, 15 de setembre del 2011

lluna plena

no pot caminar
que síiiiiiiiiii. que està béeeeeee
que NOOOOOOOOO. que no pot caminar. tu fes-me cas a jo i demana un bòtil per a que pugui pixar. tu fes-me cas. fes-me'n


fes-me cas. fes-me'n fes-me'n fes-me'n fes-me'n
com un dolor de puntada de peu als collons
aparto l'auricular lleugerament de la meva orella esquerra
i busco una escletxa de pau a través de la finestra
cap a un horiztó de vermell ocàs
la lluna
la lluna plena
ha fet aparèixer la lluna plena
la molt puta
comença la transformació
la sang bull
els pels s'ericen
els ullals clament carn humana
els ulls preguen desitjant víctimes
i la ira s'apodera del cor de la ment dels pulmons de la fava
la vull violar destripar matar asssasinar aniquilar fulminar exterminar genocidar
hi ha tan poques persones en aquest món
capaces d'invocar al ca de maupassant
ella
ella i la tastadora de faves brasileres

ella és la meva lluna plena
i tal deshonor es paga amb escreix


bé, bé. vindré d'aquí una estona
clic sense ni tans sols adéu
i desaparèix la lluna darrere d'un mantell sagnant
tanco els ulls uns segons
i torno a la dreta del pare havent empressonat a la fera salvatge
què diu
res. que vindrà d'aquí una estona
vindrà