divendres, 30 d’agost del 2013

d'això n'espero ( esborrany, fent més proves)


Fama i doblers
Sexe, drogues i rock and roll
Les ciutats i el món sencer
Hotels de cinc estrelles
Que atenen els meus capricis
Nits que no dormen
I matins d’ulleres de sol
Festes dionisíaques i apocalíptiques
I ressaques de tres parells de collons
Adulació de vedell d’or
I insults d’enveja
Ser feliç
La immortalitat
I espero i espero i espero
...
D’això n’espero
No res

dimecres, 7 d’agost del 2013

en dies com aquest (per a recull, revisar)


Ho enviaria tot a la merda,
Ho deixaria tot  i
Caminaria el món
Sense dir res a ningú
Sense passaport,
sense identificació,
 sense doblers
desaparèixer
i si la llei me retingués
diria que no tenc nom
que no tenc casa
que no tenc pares ni família ni amics
que vaig néixer de les escombraries
i que ni tan sols les rates me reclamaren
i per sobreviure
sols per un plat de menjar i un poc de vi
acceptaria qualsevol esclavitud
i si la desesperació clamés per aferrar-se’m
llavors, sols llavors,
vendria el meu cos a qualsevol vella arrugada
o mamaria faves
o me deixaria donar per cul
(de totes maneres ja  m’estan donant per cul)
I segurament
Moriria en la primera nit glaçada
O en la primera matinada averna
Així de dèbil sóc
Però se me’n refotria
Perquè moriria enmig d’algun lloc
Moriria enmig del món
Però és sols
En dies com aquest