Cau la tardor,
Vet aquí la tramuntana
La fotuda tramuntana sempre donant per cul
Ha entrat quan tots els nostres cors deixen de bategar
Recorrent els nostres quatre carrers
En la nit
Udolant dolor, ira, odi, venjança
El meu cor recorda el batec quan sent
Els gemecs fantasmagòrics del vent
Omplint-lo de terror
M’imagino la casa esfondrar-se a sobre meu
O prenent el vol
Pararà d’aquí no res, m’imposo
Però no para, no para, no para
Prego per un cigarret per calmar la por
Però, collons, he deixat de fumar
Així que hauré de buscar una altra solució
Mentre busco la resposta
Noto el fred entrant
Per les mil cicatrius de la casa
Que me besa el rostre.
Hòstia! ves-te’n. Deixa’m d’una puta vegada
No veus que no t’estimo?
Això no pot continuar d’aquesta manera
Estic esgotat
Fus en negre.
