dimarts, 31 de desembre del 2013

sempre


HÒSTIA!
De veritat que tenia ganes de deixar-ho
Després del meu fracàs
Anem a fer unes cerveses; les necessito
Sento la vida fracassada
Som 7 amb la 1ª canya
Acudits enginyosos i riures
Sento la vida apaivagar-se
Amb la segona , quedo amb els  dos amics
Amb els qui he crescut
Rallem en passat, present i futur
Dels nostres projectes
i, estranyament, de la meva poesia
m’estranya rallar de la meva poesia
m’agrada el que escrius
diu
i tothom que m’ha rallat de tu
ralla molt bé de la teva poesia
el fracàs s’esquerda un segon
mentre esbosso un somriure
me dóna un quants consells
potser t’hauries de gravar mentre recites
reflexions sobre la meva veu
crec que podria identificar els teus escrits
hòstia! Idò açò si que és un bon elogi
el temps es para per tornar al darrer poema
hòstia!
De veritat que volia deixar-ho
Potser no sóc tan inútil com me penso
Però s’estava tan bé sense escriure
Hòstia!
No puc fugir del que sóc
Ni ho intentis, malparit
tu
Escrius
Versos
I els escriuràs
Sempre
HÒSTIA!

diumenge, 8 de desembre del 2013

tres bars



Una cervesa al primer bar;
Ja he traspassat el meu límit de 3
Però estranyament
Aquesta nit em sento capaç
de beure el mar
és el primer cop que surto amb aquest amic
i em sento una mica incòmode
a sobre, l’amic coneix a tots els cambrers
i parla amb ells de temes que a mi
m’importen una merda
començo a percebre la pressió de la nit
a la meva esquerra, una màquina de tabac
merda!
Una cervesa artesanal al segon bar
L’amic saluda a  un munt de gent
Mentre jo estic al seu costat com un subnormal;
Me miro aquesta gent com si fossin una altra espècie
Me fixo en una noia de llarg cabell de nit
I me la imagino deixant el seu grupet de superhomes
Per apropar-se’m i dir-me
Ei! No ets tu el Senyor Ca?
Ja ja ja. Me pixo de riure
Per què hauria de conèixer-te
Si ni tan sols existeix la teva obra?
I també , ets tu, poeta, real?
Ja ja ja. Quin somiador estàs fet
I tothom sap que
Els somnis,  somnis són
Una cervesa suau de marica al tercer bar
Encara es massa d’hora i està pràcticament buit
Però la música que punxen m’encanta
Rellegeixo aquests dos últims versos i els reescric
Encara és massa d’hora i està pràcticament buit
Però la música que punxen m’encanta
I transporto els versos al meu món
Encara és massa d’hora o serà ja  massa tard?
Està pràcticament buit o estarà completament saturat?
Però que voleu que vos digui
La música que punxen m’encanta
Sortim del bar amb el Loser de Beck
 I fumo un cigar