dimecres, 29 d’octubre del 2014

luke skywalker

Tenc el cap ple de rodes de premsa
D’entrevistes
De discursos
With commas and cupids
And I-don’t-Wanna’s, I-don’t-think-so;
La meva ment és en un futur improbable,
Anhelant les seves mels.
I llavors m’apareix aquell diàleg
Entre Yoda i l’esperit d’Obi Wan,
A L’imperi contraataca,
En que el vell mestre retreu al fantasma
Que el seu jove aprenent de jedi
Sols pensa en aventures properes,
Que no té el cap on l’ha de tenir,
I que no està preparat per el que ha de venir.
I, com Luke Skywalker,
Jo també moriré una mica
Quan Darth Vader
Reveli la veritat


dimarts, 28 d’octubre del 2014

Hannibal Smith

Sí.
Tenia una feina de merda
Que m’estava podrint per dins.
No hi havia res més per a un estúpid com jo.
Això és el que t’espera;
Accepta-ho.
Així que vaig decidir centrar-me en els seus aspectes positius
Si alguna cosa de profit se’n podria treure.
Sí. És clar que sí.
De qualsevol cosa se’n pot treure profit,
Fins i tot de la meva feina merdosa.
I en aquest cas,
Era temps.
El temps preciós.
El temps que se’ns esmuny d’entre les mans.
Temps per a mi.
Em compraré un piano
I així restabliré l’ordre de l’univers.
Assajaré una hora diària amb la guitarra
I, amb l’ajuda del meu mestre particular,
Escriuré cançons que m’atreviré a cantar
Malgrat la meva veu de mort.
Compraré una càmera de fotos,
Demanaré un parell de consells a un amic fotògraf,
I imprimiré les fotografies de la meva ment.
Copiaré diàriament un dibuix d’Ashley Wood
I quan em cregui amb la soltesa suficient
Buscaré el meu propi estil.
I sobretot, escriuré la meva fotuda primera novel·la,
La idea de la qual encara no ha aparegut.
I quan per fi vaig acabar de planificar
Tot allò que volia fer  
Em vaig encomanar al déu del plans:
“Oh! Hannibal Smith,
Que als vuitanta estàs,
Fes que els meus plans
Surtin bé”
Però desgraciadament
No em vaig adonar
De la paradoxa que amagava el salm,
Que Hannibal Smith
Als vuitanta es quedà.



diumenge, 26 d’octubre del 2014

el poema

-aquell poema del somni
Em va agradar molt,
Però què cony són
Aquestes quatre últimes
Paraules?-
Em digué.
Vaig intentar explicar-li,
Amb la meva vergonyosa
Oratòria entrebancada
De nen de preescolar,
Que un poema
És un ésser viu
Que creix
Alimentant-se de versos,
I que, com a criatura salvatge,
Sacia la seva fam
Amb sols el que ha de mester,
Com aquest poema.
Aquest poema
No necessita
Més

Versos.

dimecres, 22 d’octubre del 2014

Caminant davant una mar de boira

No
Hi ha
Res
Més petit
Que
Un home
davant
La immensa
Mar

eterna

dilluns, 20 d’octubre del 2014

una sensació

I


Estic cagat de por.
En el transcurs del dia
Se m’ha aparegut en vàries ocasions
El 666,
Potser perquè estic llegint un burroughs,
I estic cagat de por.
Intento mantenir-me despert,
Lluito contra els meus ulls vençuts,
Però deserto.
Apago el llum
I sóc davant del precipici dels somnis.
Però abans de saltar a les seves profunditats
Sento una presència a les meves espatlles
Que m’envolta i m’abriga.
Allarga el seu braç dret de goma ,
El passa pel meu cap,
Ressegueix el meu braç estirat fora del llit,
I posa la seva mà a sobre de la meva.
La por em paralitza
I sóc incapaç d’esbrinar
Si vol devorar-me
O
Protegir-me.
La por és cauta
I desperto.
encenc el llum,
Em toco la mà dreta,
Comprovo les meves espatlles;
Sols jo al llit,
Però la sensació encara perdura.
Salto al precipici.
El llum encès
Com quan era petit


II
I tot això
Què cony vol dir?





divendres, 17 d’octubre del 2014

doneu-me una explicació

la curiositat em porta a llegir
un parell de poemes de dues joves poetesses
que ho estan petant en el seu país
i no entenc perquè elles són poetes
i jo encara estic empresonat
en aquest llimbs
no crec pas que els nostres versos siguin tan diferents
no sé;  potser he de suprimir les putes i els conys i el fotre
la nostra concepció de la vida poètica tampoc difereix tant
una d’elles escriu que la seva vida és vers
la meva vida també és vers
jo també dormo en vers i somio versos, desperto en versos
i obro els ulls al versos, m’alimento de versos i defeco versos,
me faig palles amb versos i follo en vers.
La meva sang és vers
L’aire que respiro és vers
Però a elles i a molts d’altres se li ha donat
La possibilitat de ser poeta
Jo també vull ser anomenat poeta
Així, doncs, digueu-me
A qui cony m’he de follar
A qui cony he de donar per cul
A qui cony li he de llepar la fava
Per baixar al cel o pujar a l’infern
O doneu-me una explicació
Perquè no entenc una puta merda



divendres, 3 d’octubre del 2014

divendres

Pagues alguna cosa?
                                   Que estàs llest?
Siiiiiiii
                                   Tria el lloc
On vulguis

I així s’ha conjurat per anar a fer unes canyes.
Quedem al restaurant d’un amic;
Hi vaig fumant.
És migdia, per la qual cosa encara no hi ha
Clients qui demanen ser servits.
Em trobo a l’amic qui porta el restaurant,
Darrera la barra,
Berenant d’una truita de patata,
I l’altre col·lega, el que ha contactat amb mi,
L’acompanya amb una birra;
La meva no tarda en ser bocada.
Li dono un primer glop que em sap a glòria
I mentre la glòria es va esvaint al meu interior,
Glop a glop,
Rallem de creuers pel mediterrani,
De fer-se ric demandant a ajuntaments,
De greix corporal
I de política
I, enmig del escorxament dels nostres dirigents més pròxims,
Me n’adono d’una segona cervesa
Que observo aquest cop amb recel,
Una segona cervesa que no puc empassar-me
I que vergonyosament deixo a la meitat;
Em salva mitjanament l’hora de dinar.
Marxem deixant a l’amic amb la seva feina
I, en les poques passes que ens mantenen junts,
Confesso al col·lega que estic tocat
I esclatem a riure.
Joder! Hòstia puta!
Sí, cabró. Ja pots riure.
Tu,
Tu que sols vols ser un puto borratxo de merda
I te tomba una canya i mitja.
joder! quin drama més fotut.
Ens diem adéu,
He de deixar de beure,
Quedem divendres que ve.