dilluns, 12 d’octubre del 2015

Debat sobre els avantatges i inconvenients de les conseqüències originades per la construcció de la torre de babel


Amb gestos i en anglès
Em pregunta si està obert.
Mecagundena! Les portes del supermercat
Estan obertes per airejar el local, he encès
Totes les llums sols per a augmentar la
Factura de l’electricitat i m’estic assegut a la
Cadira de la caixa perquè em provoca orgasmes.
Compra tres botilets d’aigua de mig.
L’indico el valor postapocalíptic a la que es ven.
Euros?
Entenc que si acceptem aquesta moneda.
Hostia! Hòstia! Tu segueix per aquest camí.
Al cap d’un minut, UN MINUT, torna a entrar
Per tornar a comprar dos botilets més.
Si, vella. T’agrada anar per aquest camí.
I passat un altre minut, torna a entrar
Per comprar més aigua, però l’ha acabada.
Des de la llunyania, balancejant un botilet
A dreta i esquerra, com si m’estigués dient
Que el que està subjectant és aigua, em senyala
El bòtil per veure si n’hi ha més.
Responc elevant la veu lleugerament:
Què passa. Ets imbècil? No n’hi més
I nego amb l’índex de la mà dreta imitant
El seu moviment anterior.

Parada al meu costat. li dono un cop d’ull
De dalt a baix i em quedo contemplant
Les seves cames. Les seves cames són
Autopistes solitàries  en les que  voldria
 Transitar en una nit etílica.
En anglès, em pregunta si parlo anglès.


  

dimecres, 7 d’octubre del 2015

El moix negre

Estic llegint la Història del cinema de
Román Gubern i la seva lectura m’inunda
De fantasies cinematogràfiques. Per què
No puc deixar de volar? Per què no puc
Tenir els peus a terra? Estic fumant un
Cigar a fora del súper, de cara al seu interior,
 reproduint metres i metres de pel·lícula en
la meva pantalla infinita, quan, de sobte,
noto un lleuger i envellutat formigueig
darrere del genoll dret; hi descobreixo
un moix negre qui passa distret:
hòstia puta!
el formigueig es converteix en una descàrrega
elèctrica que transita per la meva espina dorsal
i xoca en el cervell. Crits, confusió, sang en el rostre
 impresa en les mans, terror:
LA MORT... LA MORT ENS RODEJA... LA MORT
No hi ha com un moix negre per fer-te picar
De peus a terra. Les portes de la presó
M’abracen.