t’asseus a la barra
del bar i demanes
un tallat. llavors,
treus de la teva vella
cartera, que perd monedes com en un
escurabutxaques,
les participacions
de loteria. dónes al
cambrer aquests simples
papers, en els que
hi ha escrit en tinta invisible,
tots els teus anhels, per a que els comprovi,
i mentre aquest es
dirigeix lentament
a la màquina expenedora,
llegeixes,
entre els bòtils d’alcohol,
el que han
escrit els teus
desitjos. veus la casa
de revista que
voldries, el cotxe de km 0
que voldries conduir,
tots els països que
voldries visitar,
els restaurants d’alta cuina
en els que voldries
menjar i pagar 300 euros
per comensal per
després dir impunement:
quina puta merda de
menjar, la teva biblioteca
idíl·lica , tota
una col·lecció de discs en vinil...
una vida fàcil. i
quan, en la pantalla de la màquina
llegeixes que els
teus bitllets no estan premiats,
te n’adones que
hauràs de lluitar fins a l’extenuació
per aconseguir el
que vols. hauràs de combatre
tota la resta de la
teva vida. però, bonu, avui
encertes un
reintegrament. és poca cosa. almoina,
i decideixes tornar
a provar sort.
