M’havia passat dies
buscant una màscara
De ca per botigues
virtuals, per a un projecte
Fotogràfic que me
rondava pel cap, però no vaig
Trobar la que
desitjava. Així que vaig decidir
Fabricar-la
jo. Empraria un globus i guix. Quan
Vaig anar a
comprar el guix, la farmacèutica em
Va mirar com si
fos un boig.
-És per una
xorrada.
-Sí. Ja m’ho
imagino.
Aquí, em coneixen
de sobra.
Ja a casa
Vaig inflar el globus. Inflar-lo em
va transportar
A quan era petit, a les festes d’aniversari; estava
Ara en una d’aquelles festes. Era divertit. Després
Vaig tallar el rotllo de guix en tires i les vaig ficar
En una palangana de plàstic, que pertanyia a un amic
A qui no la hi havia retornat, la vaig ofegar en aigua,
I vaig començar a folrar el globus amb les tires
De guix; el globus sols en va resistir cinc. Em va petar
Als nassos com una revelació inesperada. No m’esperava
Aquella reacció d’un globus tan ben
inflat. Mentre observava
El meu voltant i la meva vestimenta esquitxats de guix,
El rostre, també xop, va esbossar una ganyota d’idiota
Vergonya. I és que portar a terme una idea
Mai és senzill.
