dissabte, 27 d’agost del 2016

Tres coses sorgides en la passejada nocturna de Xaplin després d’observar un parell de pijos adolescents

Hi ha tres coses que als homes ens iguala:

El desig de ser servits
La mort i
Pokemon go

dilluns, 15 d’agost del 2016

Perquè no sóc poeta/perquè sóc poeta

Com m’agradaria ser savi, ser com els antics
Filòsofs, com Sòcrates, Plató, Neró.
I tenir el do de les paraules justes i correctes
I concretes i, en ser pronunciades, com un conjur
Màgic, solucionar el problema. Però en comptes
D’això, les meves idees cavalquen sobre elles
En una cursa per travessar un diminuta porta
I les paraules que d’això es deriva resulten confuses,
Intraduïbles, indesxifrables, guturals, i el problema
Es manté, per no dir que s’eleva fins a cotes insospitades.

Suposo que per això no sóc poeta

Suposo que per això sóc poeta

divendres, 12 d’agost del 2016

Häagen-Dasz de fulles de menta i xocolata

S’ha apoderat de mi la tristesa; són dies atziacs.
Necessito combatre aquesta amargor que assola
La meva vida i penso en donar-me un caprici.
Potser uns quants llibres, però la darrera  comanda
Està per arribar i tenc com una quinzena de llibres
 a la biblioteca de casa que m’esperen furiosos
 per ser llegits. Potser em compri un poc de roba
o potser un parell de sabatilles, o potser una guitarra
acústica i provar de compondre alguna cançó o potser
la nova càmera polaroid que acaba de sortir al mercat,
de 300 putos euracos. Toma caprici. Però opto per una
cosa més assequible i immediata; em compro del meu
supermercat un Häagen-Dasz de fulles de menta
i xocolata i me’l cruspeixo a la nit, assegut al sofà,
veient a Perseu , amb el cap tallat de Medusa a dins
d’una bossa de plàstic del Mercadona, dirigint-se a
Argos, a cavall sobre Pegàs, per salvar a la princesa
De ser sacrificada al Kraken. Que absurda aquesta idea
Que la sucre pot reparar el dolor; segueixo igualment
Dessolat i amb un parell més de quilos  perquè m’he polit
Tota la terrina de 500 ml. Això em passa per abandonar
A Godard i permetre’m alguna comedieta lleugera .
Estaria ara esperant la nova polaroid i esatria 300 euros
Més enfonsat.  Però que collons. Els gelat estava com
Per menjar-se’l assegut a la tassa del vàter alhora
Que l’estàs cagant